Alguns dels meus aprenentatges més significatius es van produir en una petita empresa familiar com a adjunt a la direcció general, que en realitat estava ocupada pel propietari del negoci. Una de les vivències que més nítidament recordo, d’aquell temps, em va ensenyar la importància de donar suport a un comandament intermedi.
La meva mà dreta, el supervisor de serveis, tenia la missió d’assolir els estàndards de qualitat i rendibilitat que li exigíem des de la gerència. Com cadascú és del seu pare i de la seva mare, entre els operaris hi havia tot tipus de tarannàs, comportaments i variabilitat de compromís. Aquell comandament intermedi es queixava especialment d’un dels treballadors, un jove de conducta una mica erràtica que solia ignorar determinades directrius de l’empresa.
Després de nombrosos informes negatius sobre l’empleat en qüestió, em vaig reunir amb el supervisor i el propietari per abordar la situació. Vam estar d’acord en prendre una decisió dràstica davant l’incompliment reiterat del treballador respecte a normes bàsiques, i especialment perquè no vèiem possibilitat de canvi actitudinal a mig termini. Així les coses, vam redactar una carta d’acomiadament de no menys de quatre folis, detallant les faltes greus, i citàrem l’interessat per comunicar-li la seva desvinculació laboral.
A aquesta trobada amb l’operari acudírem el propietari, el supervisor i jo mateix, que vaig haver de llegir l’escrit per indicació expressa del primer. La reacció de l’empleat va ser d’angoixa i ansietat, fins al punt que -amb llàgrimes als ulls- va demanar clemència al director general amb el compromís de canviar a partir d’aquell moment. Va ser una situació molt compromesa en la qual els tres se’ns va encongir el cor, però la decisió estava presa de manera raonada … fins que el propietari, sentint veritable llàstima per aquell jove, va trencar l’escrit d’amonestació i li va dir: “Per aquesta vegada et perdonaré, però no hi haurà més oportunitats”.
Acabada la reunió, el supervisor es va acostar a mi per mostrar la seva decepció: “A partir d’ara no perdré temps ni esforç amb aquest treballador. M’heu tret tota l’autoritat davant la plantilla”. Efectivament, el propietari -amb molt bona intenció, em consta- va donar una altra pilota de partit a l’empleat, però -amb molta imperícia- va inhabilitar al comandament que tant havia batallat amb el díscol.
Imaginem una altra possibilitat. El propietari ens demana al supervisor i a mi sortir amb ell de la sala. Un cop fora, ens suggereix que reconsiderem la nostra postura. A l’entrar a l’estança de nou, diu: “La meva decisió ferma era acomiadar-te per causes ben justificades, però el teu cap directe m’ha demanat que et brindem una última oportunitat. A ell li deus la continuïtat en aquesta empresa, però vaig a guardar la carta al calaix. De tu depèn que mai surti d’allà”. Al no obrar d’aquesta manera, es va desaprofitar una ocasió d’or per reforçar el paper del supervisor i fer sentir a l’empleat que era el seu superior jeràrquic immediat qui li havia salvat en l’últim moment. Per cert, sàpiguen vostès que aquell arrepentidíssim treballador no va canviar en absolut i, al cap d’uns mesos, no hi va haver cap més alternativa que convidar-lo a sortir de l’empresa.
És bo recordar el difícil i dur paper que exerceixen els comandaments intermedis en les nostres empreses, ja que suporten una enorme pressió provinent de clients i directors, però també del personal que tenen a càrrec. Encara que com a màxims responsables tinguem la potestat de prendre la decisió final, convé tenir present que una línia de comandaments intermedis sense el nostre suport actuarà com una vella cafetera amb el filtre inutilitzat. Que no passi com aquella tira de còmic de Quino on un venedor truca a la porta i pregunta a Mafalda: “Bon dia, nena, hi ha el cap de la família?, i la nena respon: “En aquesta família no hi ha caps, som una cooperativa”, i li tanca la porta als nassos al comercial. Permetin-me aquest modest homenatge a un dels autors que més m’ha ensenyat sobre l’essència de l’ésser humà. Descansa en pau, Quino.
Inicialment publicat a Indicador de economía.
