És prou conegut el declivi i degeneració genètica que es produeix com a conseqüència de l’endogàmia, així ho testimonia la desaparició de nombroses tribus que pretenien preservar la puresa de la seva societat. No menys sabuts són els casos d’algunes dinasties reals com els Habsburg a Espanya, el colofó de les qual va ser Carles II “el fetillat” amb un índex de consanguinitat igual al què es produeix entre pares i fills o germans. Els recomano que busquin la imatge del retrat que li pintés Juan Carreño de Miranda al 1686 i treguin les seves pròpies conclusions.

Un dels grans reptes de les empreses en un futur molt immediat serà la gestió de la diversitat, ja sigui cultural, de gènere o relativa a la convivència de diverses generacions sota el paraigua d’un mateix projecte empresarial. I això és, sens dubte, una gran notícia per a la salut i fortalesa de les nostres organitzacions, ja que com hem vist més amunt, la pràctica de l’endogàmia (incloc el pensament únic) és un mètode segur per hipotecar el futur de qualsevol institució.

És un fet cada dia més palpable que estem en les albors d’una guerra pel talent, ja que davant l’evidència de l’escassetat d´aquest, les empreses no només hauran de esforçar-se de veritat per atraure les persones altament capacitades, sinó especialment hauran de buscar estratègies per fidelitzar aquest talent anhelat. Ningú no es pot permetre, en aquest context, menysprear caladors on reclutar persones amb bona actitud, habilitats i coneixement.

Com hem arribat a aquest punt?
Els canvis demogràfics que s’han produït en les últimes dècades han modificat substancialment la clàssica piràmide d’edats, ja que a l’envelliment de la població (millora de les condicions de vida, alimentació més variada o avenços de la medicina) hem d’afegir el descens alarmant de la natalitat (relacionat amb l’absència d’incentius i ajuts per conciliar efectivament la criança de fills i el desenvolupament de la carrera professional). D’altra banda, hem viscut onades migratòries excepcionals que han reconfigurat la nostra societat en molts aspectes. Cal tenir en compte que a Espanya, al 1981, la població estrangera representava un 0,5%, mentre que al 2017 va arribar al 9,8%, fins i tot malgrat la crisi econòmica dels últims anys.

Diversitat de gènere
Un dels signes dels temps és la “revolució feminista”, i no es tracta d’un fenomen local, sinó mundial. És imparable l’avenç cap a polítiques que promoguin i garanteixin la igualtat entre homes i dones. Les empreses hauran d’eliminar dues bretxes que, a hores d’ara de la història, sufoquen: la primera és la salarial (segons dades de l’OIT les dones cobren un 20% menys per la mateixa feina). La segona bretxa és el que es coneix com a “sostre de vidre”, és a dir, la baixíssima representativitat de les dones en els òrgans de direcció d’empreses, institucions o llocs d’alta responsabilitat. En tots dos casos, la nostra societat s’encamina inexorable i afortunadament cap a la igualtat d’oportunitats.

Diversitat generacional
Una altra característica del moment actual és la convivència de quatre generacions: els Baby Boomers (majors de 54 anys), la generació X (entre 38 i 53 anys), els Millennials (entre 24 i 37 anys) i la Generació Z (menors de 23 anys). La quadratura del cercle serà construir cultures organitzatives que sumin i aprofitin els valors de cadascuna de les generacions. Figures com el mentoring o la tutoria inversa (el més jove també té molt a ensenyar al veterà) s’entreveuen com absolutament crítiques per a la gestió de persones.

Diversitat cultural
El talent no entén d’ètnies, llengües o colors de pell. La exogàmia organitzacional assegura la bona salut de les empreses, sempre que sapiguem gestionar les diferències culturals com una font de riquesa per a l’empresa. Vivim en un món globalitzat, multicultural, on el pensament únic és una rèmora de l’passat i un predictor del fracàs de qualsevol projecte. Com encertadament va afirmar Mikhaïl Aleksandrovich Bakunin, “la uniformitat és la mort; la diversitat és la vida. “

Inicialment publicat a la versió en paper del Diari de Tarragona