A la primera part de l’article vam veure la dificultat de l’ésser humà per a imaginar el futur, més enllà d’una continuació del present tenyida de tecnologies prometedores, al mateix temps que –en situacions d’incertesa- el cervell reptilià segresta la nostra capacitat per a explorar altres opcions més enllà de la pròpia supervivència. No obstant això, sabem per la història i la nostra pròpia experiència vital que les crisis poden ser amenaces aterridores tant com oportunitats encoratjadores.
Són moltes empreses les que es troben en estat de xoc davant un context inaudit que ningú no havia previst en els seus plans de contingència. Durant dies ens hem refregat els ulls per a assegurar-nos de què no es tractava d’un malson, amb l’esperança que despertaríem suosos i tot seguiria en el seu lloc, la normalitat seria allí per a apaivagar el nostre sobresaltat ànim. Però la crua realitat és que no estem somiant, que el món accelerat que ens aguaitava ha posat la directa i haurem d’assumir que ingressem en un altre paradigma socioeconòmic.
Què podem fer per a treure a flotació els nostres projectes empresarials?
La clau està a adaptar-nos a les noves circumstàncies a través d’una redefinició de la nostra empresa que indefectiblement ha de partir del propòsit organitzacional: la missió, el motiu de la nostra existència. Avui més que mai els plans a llarg són entelèquies que hem de substituir per l’exploració de possibilitats, opcions, escenaris diversos. En el nou món el nostre propòsit no pot ser guanyar diners sense més, necessitem dotar de sentit el nostre projecte per atreure i comprometre als nostres empleats, clients, proveïdors i resta de grups d’interès. I en aquest punt, l’autenticitat dels valors corporatius és crítica per aconseguir aquesta connexió i els resultats esperats. (Evidentment econòmics, però també de responsabilitat social, de sostenibilitat mediambiental o de desenvolupament de persones en un entorn respectuós i col·laboratiu que abraci la diversitat en tota la seva extensió.)
La creació d’una cultura de la innovació, impulsada des de l’alta direcció, que sigui compartida pel conjunt de l’organització, se m’antulla una condició inajornable per a construir una nova empresa que aporti valor a la societat (requisit imprescindible si volem perdurar en el temps). Sense una cultura de la innovació no serà possible que l’empresa sigui àgil en la seva presa de decisions ni que el talent es connecti per aconseguir resultats extraordinaris. Cal recórrer a una estructura organitzativa dual que superposi l’organització jeràrquic-funcional (aplatada al màxim possible) amb equips de treball redàrquics i autogestionats que desenvolupin projectes innovadors d’impacte per a l’empresa: desencadenar la il·lació del talent impulsarà amb força la productivitat, l’adaptació a l’entorn canviant, l’aprenentatge organitzacional i la millora contínua.
Necessitem construir relacions de confiança amb els col·laboradors per a fer el salt del treball en equip a la intel·ligència col·lectiva mitjançant la col·laboració en xarxa. I això és independent del gastat teletreball, perquè el que es requereix ara són noves formes de treball que ens proporcionin eines de connectivitat (especialment digital), espais (físics i virtuals) que promoguin l’intercanvi de coneixements, vivències i destreses, entorns d’experimentació, aprenentatge de noves habilitats i desenvolupament de competències (sovint digitals, però no únicament).
Però, com superarem l’enorme dificultat que porta aparellada la transformació cultural d’una organització? La solució, en unes setmanes. Els hi espero.
Inicialment publicat a la versió en paper del Diari de Tarragona
